Just l'he començat a llegir! Farem el canvi doncs.

Gràcies Carles!

El meu correu, que el trobaràs també al meu perfil, es sattva@tinet.org

Ja veus, usant els recursos catalans més propers. Tinet.

;-)

M'ha agradat el missatge que has posat als comentaris.

De Boris, encara que el que he llegit es poc, vaig tindre el plaer de llegir molts articles i comentaris seus quan la llista de correu astrocuántica.

Espero amb el teu llibre, que t'agraeixo poder legir-lo, aprendre una mica més.

Alfons X, crec que a la "Grande e general estoria", o en un altre llibre, vaig llegir que Barcelona era escorpí. El que si vaig aprendre és que Tortosa la definia del signe de la Verge i el terme de Mart. Que encara li escau. Curiosament, la verge que presideix l'altar major de la catedral, la Verge de la estrella, porta a la seva mà un estel d'or amb una quars blanc, l'Spica", sempre he relacionat. Potser fos al Lapidari???  Aniré recercant.

El poder dels reis d'Aragó de sang catalana va anant augmentant amb una molt gran varietat de casoris, conquestes múltiples, i pactes amb molts estats mediterranis de la epoca. D'aquí la forma especial d'aquests regnats d'Aragó. 

Mariano Aladrén també li vaig sentir explicar que Zaragoza tenia un talismà contra els escorpins en la seva carta de fundació. Curiós també.

Ja per a rematar la carambola, toquem tecles, soc ascendent Escorpí i la Verge al mig cel.

Ja,ja,ja,ja, "lo karma".

Darrerament he intentat també conèixer les arrels astrològiques i astròlegs catalans, Tresbens, Abraham Bar Hiya, Jacob ben David Bonjorn i tortosins inclús com Shem Tob. Bé estic en el tema, aviam que puc anar pessigant. També segueixo el fil del dissenyador dels rellotges de Sol de la Catedral, un  conjunt de 5 rellotges força important que de ben segur ha de tenir un astròleg darrera, en el segle VI encara erem astrolegs i ningú parlava d'astrònoms.

Petites coses que m'entretinc en fer.

Abraçades!

Mario